Zimmermans

L'equipatge / Le bagageAl mateix temps que la calçotada de la Xicòria, vam celebrar el « comiat / inici de viatge » de Tomas, un « zimmerman » com ho diuen aquí (en alemany me sembla que se diuen Gesellenbruderschaft o algo aixi). Es podria definir com membres de gremis d’artesans fent un viatge d’aprenentatge itinerant, una mica lo que estic fent, no? En 3 dies, vam conviure amb un munt d’alemanys que també estan fent o han fet un viatge com el que ha començat Tomas i vaig conèixer molts detalls d’aquesta tradició alemanya (que si el color del vestit tradicional es negre per als que treballen amb fusta i blanc per als de pedra, que si un itinerant no ha de pagar per a viatjar, menjar o dormir, que si el principiant ha de saltar el cartell del poble d’on marxa, i que no hi podrà tornar fins a d’aquí al menys 2 anys i un dia, que si te un padrí/germà/tutor que l’acompanyarà durant 3 mesos i que li explicarà totes les tradicions que haurà de seguir, que si el barret i l’arracada van canviant segons agafes experiència, que si es troben tots els zimmermans de la mateixa cofradia cada any per treballar junts en una obra mestra, …). Uns quants d’ells, inclòs Tomas, van participar fa 2 anys a construir la estructura de fusta de la bioconstrucció que s’està fent a la finca de la Xicòria, i que esta prevista acabar enguany.

Le même jour que la calçotada de la Xicòria, on a fêté les adieux / le départ de Thomas, un belge qui a passé quelque temps à Montblanc à la Xicoria, et maintenant c’est aussi un “zimmerman” comme ils disent ici. C’est une version allemande du compagnonnage, pendant lequel ils font un voyage d’apprentissage itinérant, un peu comme ce que je fais, non? Pendant 3 jours, on a vécu avec plein d’allemands qui font ou ont fait leur voyage et qui sont venus accompagner Thomas. Ils nous ont expliqué plein de détailssur cette traditionZimmermans (que le costume des charpentiers est noir et celui des tailleurs de pierre blanc, qu’un itinérant ne doit pas payer pour se déplacer, ni pour manger ou dormir, qu’un nouvel itinérant doit sauter au dessus du panneau de la ville d’où il part et qu’il ne peut pas y revenir avant au moins 2 ans et 1 jour, qu’il sera accompagné pendant les 3 premiers mois par un tuteur/frère/parrain qui lui expliquera toutes ces traditions, que le chapeau et la boucle d’oreille changent au fur et à mesure que l’itinérant prend de l’expérience, que tous les compagnons de la même guilde (je sais pas si ça se dit comme ça!) se retrouvent chaque année pour travailler ensemble sur un chef-d’œuvre, …). Certains d’entre eux ont participé il y a 2 ans à la construction de la structure en bois de la bio-construction de Xicòria, qu’il est prévu de finir cette été.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari